José Ferrandis Pérez (1925-2023), campió de València d’escacs en 1960 i Maestro per correu. Figura destacada durant dècades en el Club Gambito, era un empresari d’èxit en el sector del moble.
JC MORENILLA-RAFA MARÍ. Dimarts passat 22 d’agost va morir José Ferrandis Pérez (1925-2023), a prop ja de complir els 98 anys. Era un gran jugador d’escacs i una persona acollidora i alhora ferma en els seus criteris. Un home fort, sòlid i fiable. No li agradaven les mentides ni els embolics. Casat des de 1955 amb *Paquita Baixauli Muñoz, van formar amb els seus tres fills (Andrés, Francisca i José Joaquín), una de les famílies més conegudes i volgudes de Sedaví. En la seua faceta professional li va acompanyar l’èxit amb la seua empresa ‘Moble Auxiliar José Ferrandis’, amb seu a Albal.
Campió de València d’escacs en 1960, va formar part de l’equip Gambito des de 1969. Aquest club valencià, fundat en 1944 i des de fa cinc anys fusionat en el club Gambito Benimaclet, va ser ajedrecísticament en els anys 1960-1990 un dels més potents d’Espanya aconseguint la quarta posició nacional en tres ocasions, amb la decisiva aportació de Ferrandis i les d’altres jugadors com Jaan Eslon, Rafa Marí i Ramón Navarro. En 1973, Ferrandis va guanyar una de les semifinals del campionat d’Espanya individual d’escacs, però no va poder disputar aqueixa final del campionat d’Espanya per les seues obligacions professionals. Perquè, encara que va ser un jugador d’escacs de molt de talent, els seus èxits esportius sempre van estar supeditats a les seues responsabilitats com a empresari.
El 28 de setembre de 2022 –dia en què va complir 96 anys-, el Gambito i la Federació d’Escacs de la Comunitat Valenciana li van tributar a Ferrandis un càlid homenatge, celebrat en el Casino de Sedaví, amb el lliurament d’una placa commemorativa per la seua trajectòria.
Ferrandis, encara que jugador d’estil posicional, mai deixava de guanyar una partida on tinguera el més mínim avantatge. Va ser un especialista en els finals de torre. En els escacs postals, modalitat desapareguda amb l’aparició d’Internet i els mòduls informàtics, va arribar a ser un dels Mestres de caràcter internacional més respectats. Acudia al *Gambito a estudiar les seues partides per correu i si algun tafaner li proposava una mala jugada, li etzibava amb afecte i humor: “És vosté un besuc.”
Home perseverant i perfeccionista, es va conduir en la vida com en els escacs, de manera responsable i previsora. Retirat ja de tot, s’enorgullia, més que dels seus èxits esportius que valorava moltíssim, d’haver col·laborat decisivament en el benestar humà i material de la seua casa i de la seua família.
