Un divendres com hui, fa 525 anys, es va publicar a València el llibre que va canviar definitivament la Història dels Escacs. Ens referim al Llibre dels jochs partits dels scachs en nom de 100, que va ser imprés per la societat formada per Lope de la Roca, impressor d’origen alemany, i el llibreter procedent de Barcelona, Pere Trincher.
A part de la creació del patró xilogràfic d’escacs (l’obra tenia almenys 100 diagrames —perquè es tractava d’una col·lecció de 100 problemes, partits—, del qual es beneficiarien tractats posteriors), la seua vertadera raó de ser era donar al món la nova manera de jugar, una vertadera revolució normativa, gestada en la mateixa ciutat de València, dues dècades abans, com testimonia el poema Scachs d´amor, obra de 3 coneguts poetes valencians: Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles i Francí de Castellví. Aquest poema, vertader prodigi compositiu, perquè se superposen harmoniosament, com ja assenyalara Ricardo Calvo, els plans literaris, al·legòrics i l’estrictament d’escacs, conté la primera partida disputada íntegrament amb regles actuals, una cosa realment extraordinària.
El 15 de maig de 1495 en la mateixa ciutat de València es fa el pas decisiu, després d’una pràctica de 20 anys, en internacionalitzar les regles, amb el recurs a un aliat d’excepció com era la impremta.
El títol complet del llibre ens revela el nom i la naturalitat de tan innovador jugador d’escacs: “ordenat e compost per el meu Francesch Vicent nat en la Ciutat de Segorbe criat e vehí de la insigne e valerosa ciutat de València”.
José A. Garzóm