Ahir dimarts, 28 de setembre de 2021, José Ferrandis Pérez, històric jugador del Club Escacs Gambito de València, va celebrar el seu 96 aniversari en companyia d’una nodrida representació dels jugadors del seu club i de membres de la FECV, així com d’altres amics i familiars.
La celebració va incloure un menjar, paraules dels assistents fent un emotiu recordatori d’anècdotes i mèrits com a esportista de José, així com una placa recordatòria de la trobada en senyal d’afecte de tots els assistents i de tota la comunitat que componem la Federació d’Escacs de la Comunitat Valenciana.
Reproduïm a continuació algunes de la cites i records durant la trobada, en concret les anotacions que José Carlos Morenilla portava per a la seua lectura i que tan amablement comparteix amb tots:
” Ferrandis va iniciar la seua marxa en escacs en el club Portuaris de València. Aquest club tenia la seua seu social en l’Av. del port de València. Quan l’Autoritat Portuària va tancar aquesta seu es va traslladar i va fusionar amb el club d’escacs de l’Ateneu Marítim a escassa distància i allí encara romanen com a club d’escacs 75 anys després. Probablement en aqueix trasllat Ferrandis va decidir fitxar pel Gambito que tenia la seua seu a la Casa d’Utiel en GV Germanies.
Queda campió de València en 1960 i juga el campionat d’Espanya individual on es classifica en 10é lloc. No hi ha més referències en les bases de dades de la seua trajectòria individual, a València perquè no existeixen dades històriques federatives i a nivell nacional perquè no va tornar a jugar tornejos individuals. Després d’ell, Rafa Marí jugaria en el Campionat d’Espanya 1965 quedant 6é i en 1966 José Coret en 15a posició. En 1968 Marí va repetir i 10º. En 1970 Ricardo Calvo 2n i Juan Manuel Bellón 3r encara que ho va fer per Balears… A partir de 1971 s’obri la participació des dels menys de 20 participants, en lluita tots contra tots, i es passa a més de 70 sistemàticament suís. Altres il·lustres valencians, Juan Zapater, Miguel Ribera, Vte. Campos, Ramón Navarro etc… jugarien aquest campionat (en 1974 Coret va aconseguir el trofeu de tercer classificat), però Ferrandis va ser el primer, el primer valencià del qual tenim referències en els Campionats d’Espanya individuals absoluts.
Ja en el Gambito, apareix en l’ordre de força de l’equip que competeix en el Campionat d’Espanya per equips a Sevilla ( any 1969). Inicialment els equips participants eren 16 enquadrats en quatre grups de quatre. També va participar el Portuaris de València en aquesta primera ronda. El *Gambito amb Rafa Marí, Ferrandis, Prada, Seguí i Palau (Prada un català que va viure uns anys a València) aconsegueix quedar primer del seu grup de quatre eliminant al favorit, Gran Canària, i passa a la final de quatre amb Terrassa, Barcelona i Swepps. Marí empata les seues tres trobades contra Arturo Pomar, Menvielle i Farré. L’equip queda empatat a punts amb el Barcelona de Pomar, però quart per desempat perquè la trobada contra ells es va perdre. (Hi ha ressenyes periodístiques de l’època)
Si obviem les participacions que en els Campionats d’Espanya va protagonitzar el CA Alcoi amb Ricardo Calvo, club que sempre va ser un vers solt dels escacs valencians (durant un temps van pertànyer a la Federació Escacs de Múrcia) és el Gambito i l’Ateneu els qui participen en els campionats d’Espanya per equips durant quasi 20 anys. En 1970 és l’Ateneu, amb un jove Signat Mosso per primera vegada. En el 1972, Gambito i Ateneu, 7é i 8é Amb Marí, Ferrandis, Navarro i Zapater. En 1980, a Santander (5é lloc) el Gambito forma amb Jaan Eslon, un MI suec que passaria la resta de la seua vida a València, Marí, Navarro i Vte. Campos de l’Ateneu perquè a partir d’ací, atés que tots eren jugadors aficionats, va haver-hi incorporacions alternatives de jugadors del Gambito a l’Ateneu i viceversa per a jugar els campionats d’Espanya. No obstant això, Ferrandis mai ho va fer. Mai va jugar amb un altre equip que el Gambito. No aconseguiria el Gambito el quart lloc, una altra vegada empatat amb el 3r , fins a 1983 amb la participació de nou de Ferrandis: Eslon, Marí, Ferrandis, Navarro, Jmª Macián i un joveníssim Miguel Uris. Perquè comprenguem la magnitud d’aquesta azaña, el campió, VULCA, tenia dos GM, Orestes i Bellón, i dos MI, Martín i Medina. Gambito va quedar davant del UGA de Barcelona amb Pomar de 3r Què va ser d’aqueixa partida, Pomar-Ferrandis? Al 3er classificat Barcinona se li va guanyar la trobada. D’aquest campionat és la partida que reproduïsc entre el tercer tauler de Sant Sebastià, Sesma Rubio, i el nostre Ferrandis amb blanques:
1. d4 d5 2. Nf3 Nf6 3. c4 e6 4. Nc3 Be7 5. Bg5 O-O 6. e3 h6 7. Bh4 b6 8. cd5 Nd5 9. Be7 Qe7 10. Nd5 ed5 11. Rc1 Be6 12. Bd3 c5 13. O-O Nd7 14. Re1 c4 15. Bb1 b5 16. e4 Qb4 17. ed5 Bd5 18. Ne5 Nf6 19. Qc2 Rfe8 20. Re3 g6 21. a3 Qd6 22. Rce1 Kg7 23. Qd2 Nd7 24. Nc4 Qf8 25. Ne5 Ne5 26. de5 Red8 27. Rh3 Kh7 28. Qf4 Be6 29. Rg3 Rab8 30. h4 h5 31. Qg5 Qh6 32. Qf6 Re8 33. Rg5 Rb7 34. f4 Rb6 35. f5 Bc4 36. e6 Qg7 37. fg6 fg6 38. Bg6
Va haver-hi més participacions i almenys una altra vegada Gambito va quedar habitació, fins que en 1990 tot canvia i per a jugar el campionat d’Espanya ja no és necessari classificar-se com a campió provincial, jugar eliminatòries i la final. Des d’aqueixa data aquest és un torneig open multitudinari sense més mèrit que pagar la inscripció. Té les seues pròpies categories i la procedència de clubs i jugadors és completament anecdòtica. Quant mal fa als escacs federatius convertir els campionats en esdeveniments amb objectius recaptatoris!
El Gambito, que va començar dient-se Peña ajedrecística Gambito es funde el 12 d’Octubre de 1944. Per la seua influència, el seu caràcter, el seu esforç i la seua aportació esportiva ha tingut tres pilars al llarg de la seua història, Rafa Marí, Ferrandis i Federico Tatay. L’ultime ja no està, però hui és una sort comptar amb els altres dos en aquest esdeveniment i molts dels quals amb entusiasme i esforç han format part d’aquesta il·lusió esportiva. Per la nostra edat, el reduït nombre de supervivents, 75 anys després de la seua fundació, el Gambito es va fusionar amb el Benimaclet. Així, hui la llavor d’aquell esforç continua donant fruit. El dissabte passat un xiquet de 13 anys, Iván, amb la bandera del Gambito, li va fer taules a Miguel Rivera de l’Ateneu, l’últim jugador en actiu d’aquelles llegendes de la nostra edat. Res és igual amb el pas del temps. El Gambito que va conéixer València s’ha empeltat en un arbre nou, però el vell encara es manté alçat perquè encara queda Ferrandis, Marí i altres que van formar aquelles mítiques alineacions, encara que ja no no estiguen en actiu.
L’última etapa com a jugador d’escacs, Ferrandis, la va lliurar en els escacs postals on va aconseguir grans èxits. Va arribar a ser Maestro. Ferrandis acudia regularment, cada vesprada, a prendre café a la seu del Gambito, llavors al carrer Luis Santángel. Jugava escacs postals que es realitzava enviant les jugades per correu ordinari. Ens posava a la posició d’alguna de les seues partides posició en un tauler i acceptava els suggeriments de tots. Les estudiava amb summa atenció. No hi havia Internet, ni mòduls ni ordinadors. Tots participàvem com si del problema del dia es tractara. Es feia rotlle al seu voltant. No sigues besuc! Et deia si el teu suggeriment era un disbarat. Marí participava poc, però sempre encertat, no tant Juan Anguix, que es deslliurava del besuc per poc. El millor era Miguel Uris, anticipant l’enorme talent de problemista que atresora, reconegut hui mundialment.
FERRANDIS… és un jugador que sempre ha comptat amb el respecte del món dels escacs, com a empresari ha sigut un home d’èxit, bon pare i ciutadà exemplar. Feroç defensor dels seus i del seu. Incloses les seues partides d’escacs. Excel·lent finalista, ací li tenim als seus 90 anys feliç i admirat per tots.
Sé que a casa, a Sedaví, de jove li cridaven “Pepico”,“papà” els seus fills, Don José en la seua empresa, Sr. Ferrandis en el banc i altres llocs, però per a nosaltres, els que li coneixem com a jugador d’Escacs, els que formem part de la família dels escacs valencians, els que li vam tindre al nostre costat en el Gambito, aquells que admirem les seues partides i que li tenim per sempre en la nostra memòria és FERRANDIS.
I a Ferrandis, li respectarem i li voldrem com a algú que forma part dels moments feliços i inoblidables de les nostres vides.
Ha sigut un honor, en aquest homenatge, explicar-te el que he trobat de la teua petjada en el món dels escacs. És una sola gota en l’oceà de vivències i de moments que formen la meravellosa història ajedrecística de la teua vida.
José Carlos Morenilla.
Nota:
Eren presents, el President de la FECV, senyor Cuevas, el Director Esportiu Sr. Barona, el president de CA Basilio, Basilo López, el president del CA Ateneu, Vte. Campos, el president en el moment de la fusió amb el Benimaclet, Sebastián Pérez, els fills, la seua dona i resta de la família de l’homenatjat, el director del programa de ràdio Negres o Blanques, Rafa Roca, i els jugadors històrics del Gambito Rafa Marí, Ramón Navarro, Miguel Uris, Signat Mosso, José Ángel Ferry (Mike), Luis Zaragozá, Rafa Simón, Carlos Carbonell, Paco Palomares, i José Carlos Morenilla. Molts altres, molts, no van poder fer-ho donades les restriccions Covid i l’aforament del local.
Se li va entregar una placa commemorativa conjunta per la Federació i el Gambito.
A València a 28 de Setembre de 2021.”
