proteccin al menor en el deportePROTOCOL DE LA FEDERACIÓ D’ESCACS  DE LA COMUNITAT VALENCIANA PER A LA PREVENCIÓ, DETECCIÓ I ACTUACIÓ ENFRONT DE L’ASSETJAMENT I ABÚS SEXUAL

I.        Justificació

L’assetjament i abús sexual constitueixen modalitats de violència sexual que no solament atempten contra la llibertat sexual sinó que també lesionen el dret fonamental a la “integritat física i moral” (Art. 15 C.E.) i constitueixen un atemptat contra la “dignitat i desenvolupament de la personalitat” que, juntament amb els drets inviolables i el respecte a la llei i als drets dels altres, són el fonament de l’ordre polític i de la pau social” (Art. 10 C.E.)

Els assetjaments i abusos sexuals són experiències traumàtiques que repercuteixen negativament en l’adequat desenvolupament de la personalitat i en l’estat físic i psicològic dels quals el pateixen, especialment si les víctimes són persones menors d’edat o amb discapacitat.

Els assetjaments i abusos sexuals no escapen de l’àmbit de l’esport ni dels centres on aquest es duu a terme. Cal tindre en compte que les relacions entre els professionals del món de l’esport i les persones que el practiquen són de caràcter vertical, això és, impliquen una desigualtat basada en el major poder i autoritat de què disposa la figura del professional. Aquestes relacions asimètriques poden ser utilitzades de forma positiva, per a establir els límits, ensenyar una disciplina i respecte i donar seguretat o, de forma negativa, utilitzant-les per a forçar la realització de conductes que impliquen un greu risc per al desenvolupament de la persona, com són els maltractaments i abusos. Es deu també prendre en consideració la possibilitat que es produïsquen situacions d’assetjament i abús sexual entre els propis esportistes.

Les condicions de convivència entre els esportistes i el seu entorn comporten unes peculiaritats que han de ser ateses d’una manera diferencial, en particular en l’esport d’alta competició, en el qual necessàriament s’han de complir horaris intensius d’entrenament i de compartir nombroses estades i concentracions, així com trasllats i viatges. A més, en l’alta competició, a fi de facilitar la preparació i l’accés a instal·lacions esportives i altres recursos de qualitat, és habitual que els esportistes s’allotgen en règim intern en residències especialitzades durant llargs períodes de temps, coincidents fins i tot amb el curs escolar.

Òbviament, aquest especial i estricte règim de convivència pot implicar la separació i allunyament de l’esportista del seu nucli familiar i mig afectiu, circumstàncies que podrien afectar el seu desenvolupament personal, la qual cosa exigeix una especial cura en el cas de la protecció de les persones menors d’edat.

Davant aquesta realitat, diferents organismes, de caràcter nacional i internacional, han anat reconeixent  l’existència de l’assetjament i abús en l’esport:

En 1998, la II Conferència Mundial sobre la Dona i l’Esport va realitzar l’anomenada a l’Acció de Windhoek, que considerava la responsabilitat de tots els actors implicats en l’esport de “assegurar un entorn segur i de suport per a les xiques i dones que participen en l’esport a tots els nivells, prenent mesures per a eliminar totes les formes d’assetjament i abús, violència i explotació”.

En 2007, el COI va fer pública una Declaració de Consens sobre l’Assetjament i l’Abús Sexual en l’esport, en la qual afirmava que “l’assetjament i l’abús sexuals en l’esport no discriminen per motius d’edat, sexe, raça, orientació sexual o discapacitat. […] tant l’assetjament com l’abús sexuals es produeixen en qualsevol esport i a qualsevol nivell, i sembla ser que amb major freqüència en l’esport d’elit. Els membres de l’entorn de l’atleta que ocupen llocs de poder i autoritat solen ser els principals autors, encara que els companys dels atletes també solen identificar-se com a autors i normalment són amb més freqüència persones del sexe masculí que del sexe femení. […] La investigació demostra que l’assetjament i abús sexuals en l’esport poden afectar de forma greu i negativa a la salut física i psicològica de l’atleta, donant lloc a una reducció del rendiment i provocant la marginació de l’atleta. La informació clínica indica que les malalties psicosomàtiques, l’ansietat, la depressió, l’abús de substàncies, les autolesions i els suïcidis són algunes de les greus conseqüències per a la salut.”

Amb un caràcter més transversal, el Conveni del Consell d’Europa per a la protecció dels xiquets contra l’explotació i l’abús sexual, fet a Lanzarote el 25 d’octubre de 2007, ratificat per Espanya en 2010 i d’obligat compliment pels Estats Part, suposa l’adopció d’un ampli conjunt de mesures que afecten tant la definició legal dels delictes com a tot el relatiu a la prevenció de la violència sexual contra xiquets, xiquetes i adolescents en tots els contextos i àmbits, incloent també –per tant- l’esportiu.  El present Protocol assumeix aquests principis.

Al nostre país, el ple del Senat en 2013, en la seua sessió número 41, va aprovar una moció en la qual s’insta al Govern a l’adopció de determinades mesures per a evitar l’abús sexual, especialment infantil i juvenil, en l’esport, amb el següent text:

“El Senat insta al Govern a:

1.  Sensibilitzar als agents del món de l’esport del problema i de les  diferents formes de violència sexual que tenen lloc en l’esport.

2.  Implementar estratègies de prevenció de l’abús sexual infantil i juvenil en les organitzacions esportives espanyoles.

3.  Impulsar l’elaboració i aplicació de codis ètics i de conducta per als entrenadors i altre personal de l’àmbit esportiu, tant si treballen amb adults com amb xiquets

4.  Posar en marxa, en col·laboració amb les federacions esportives espanyoles, cursos de formació destinats a entrenadors i personal de l’àmbit esportiu per a previndre i detectar els casos d’abusos sexuals.”

Conforme a aquestes recomanacions i sabedor de la rellevància d’aquesta problemàtica, el Consell Superior d’Esports, com a responsable de l’actuació de l’Administració General de l’Estat en l’esport, estima necessari actuar de forma responsable i eficaç impulsant una sèrie de mesures de diversa naturalesa dirigides a sensibilitzar a l’entorn esportiu, així com a previndre, detectar i evitar tals situacions.

Seguint aquestes orientacions, la FEDERACIÓ D’ESCACS DE LA COMUNITAT VALENCIANA, d’ara en avant *FACV, sotmet a aprovació a la seua Junta Directiva el present protocol per considerar que és un instrument molt eficaç en la prevenció, detecció i intervenció en situacions de risc davant assetjaments  i abusos sexuals. Sotmetent també la seua aprovació a la seua Comissió Delegada i Difusió a través de la seua pàgina web.

ajedrez valencia alicante castellon

II.        Marc legal

Els assetjaments i abusos sexuals estan considerats com a delictes pel Codi Penal (L.O. 10/1995 de 23 de novembre del Codi Penal, L.O. 11/1999 de 30 d’abril).

Capítol Articles Concepte Defineix / Delimita
II 181-183 Abusos sexuals Actes no violents, però no consentits o amb consentiment viciat. En qualsevol cas, s’entén que existeix consentiment viciat en el prestat pels menors de 13 anys o per persones privades de sentit o del trastorn mental del qual s’abusara.
III 184 Assetjament sexual Sol·licitud de favors sexuals per qui té una posició preeminent respecte de la víctima.

III.      Objectius i Àmbit d’aplicació

A.     Objectius

1.   Previndre possibles situacions d’assetjament i abús sexual entre professionals i esportistes federats i altres persones que presten serveis per a la FECV.

2.   Establir un procediment d’actuació davant indicis de situacions d’assetjament i abús sexual.

3.   Promoure un context social de rebuig i una adequada resposta davant qualsevol modalitat de violència sexual contra menors d’edat i  contra adults.

B.     Àmbit d’aplicació

Aquest Protocol serà aplicable als professionals i federats, així com altres persones que presten serveis per a la FECV respecte d’actes que tinguen lloc durant les concentracions i esdeveniments esportius de la FECV.

El present Protocol es dirigeix tant a les persones menors 16 anys com als adults, contemplant-se procediments diferenciats en cada cas, ja que ha de tindre’s en compte l’especial condició de vulnerabilitat dels xiquets, xiquetes i adolescents.

Les persones menor de 16 anys poden estar exposades a un major risc de ser manipulats i coaccionats per part del/els agressor/és i presenten majors dificultats que els adults per a revelar aquestes situacions, sobretot si ens exercides per persones amb un ascendent d’autoritat (real o percebuda) sobre ells i/o amb la qual mantenen un lligam emocional.

figuras de ajedrez

IV.      Mesures de prevenció

1.- La FECV donarà l’oportuna difusió del contingut del Protocol i facilitarà la deguda formació, informació i sensibilització en aquesta  matèria entre els seus federats i usuaris dels seus centres i instal·lacions esportives.

A fi de contribuir a la major difusió del present protocol, la FECV, publicarà el contingut del mateix en la seua pàgina web.

2.- La FECV donarà l’oportuna difusió al telèfon del menor facilitant la comunicació de menor que poguera veure’s afectat per un suposat abús o maltractament per a la intervenció immediata de professionals experts en el tractament d’abusos o assetjament a menors.

3.- Descripció dels riscos potencials associats a les activitats esportives i les mesures preventives:

Despatxos
  • Reunions entre tècnics.
  • Reunions amb esportistes.
  • Reunions amb altres adults (pares, àrbitres, entrenadors…)
  • No tancar amb clau els despatxos durant el seu ús.
  • Controlar mitjançant un registre l’ús del despatx, en el qual constarà l’horari i les persones que accedeixen a aquest.
Habitacions
  • Lloc de descans i pernocta durant un esdeveniment.
  • Els menors de 16 anys han d’estar separats de la resta d’esportistes adults.
  • Les habitacions dels menors  seran d’utilització doble.
  • Controlar les visites pel responsable de concentració.
  • Prohibició de compartir habitació adults i menors de 16 anys, llevat que siguen els pares del menor o  familiars fins a un tercer un grau de parentiu (germans, avis, oncles i cosins). No seran admeses autoritzacions dels pares cap a tercers.
  • No tancar amb clau l’habitació durant el seu ús com a lloc d’estudi amb un entrenador.
  • En cap cas, dins de l’horari de descans entre les 22:00h i les 07:00h, hauran visites d’adults a habitacions de menors, excepte familiars de fins a tercer grau.
Llicències Esportives
  • Llicències d’Entrenadors i Àrbitres.
  • Per a l’obtenció de llicències esportives d’aquells estaments que tenen un contacte freqüent amb menors es requerirà presentar a la FECV la certificació de delictes de caràcter sexual i/o el certificat d’antecedents penals

figuras de ajedrez

V.      Procediment d’actuació enfront de situacions d’abús o assetjament sexual

La detecció de l’assetjament i abús sexual consisteix a reconéixer o identificar una possible situació d’assetjament o abús sexual. La detecció és la primera condició per a poder intervindre en aquests casos i possibilitar així l’ajuda a la víctima que patisca aquest problema. Ha de ser el més ràpida possible per a evitar la gravetat de conseqüències i incrementar les possibilitats d’èxit de la intervenció, tractar les seqüeles, previndre la repetició, etc.

Per a abordar les situacions d’assetjament i abús sexual, el President de la FECV nomenarà:

  • Un Delegat/a de Protecció, entre persones pròximes als esportistes, coneixedores de l’entorn esportiu i amb especial sensibilitat i capacitat de comunicació per a tractar els temes d’aquest Protocol.
  • Un Comité Assessor, que estarà integrat pel President de la Federació, que el presidirà, i dos membres de la Federació, amb coneixements en Dret, medicina o psicologia.

L’incompliment de les mesures de protecció del punt IV.3 suposarà la immediata exclusió de l’adult de l’esdeveniment.

A.     Iniciació del procediment

El procediment s’inicia amb la comunicació verbal o escrita formulada per la víctima, el seu representant legal, o qualsevol persona que tinga coneixement de la situació d’assetjament o abús sexual. Si la comunicació es formulara verbalment es procurarà, sempre que siga possible, la seua ratificació posterior per escrit. També es podrà iniciar quan el Delegat de Protecció tinga coneixement de possibles assetjaments o abusos sexuals per qualsevol altra via.

Per a facilitar aquesta comunicació la Federació habilitarà un compte de correu electrònic. El Delegat de Protecció el posarà immediatament en coneixement del President de la Federació i recaptarà la major informació possible per a poder efectuar una primera valoració.

A aquest efecte, el Delegat de Protecció entrevistarà les persones afectades – denunciant, denunciat presumpta víctima-, i als testimonis i altres persones d’interés, si n’hi haguera.

Dins del termini de 10 dies naturals des del coneixement dels fets, el  Delegat de Protecció haurà d’elaborar un informe amb la seua corresponent valoració i proposta d’actuacions i remetre’l al Comité Assessor.

Si els fets revestiren especial gravetat, o requeriren una intervenció  de  urgència, el Delegat podrà comunicar-se amb el Comité Assessor en qualsevol moment interessant una reunió urgent que no podrà excedir del termini de 24 hores.

La investigació haurà de realitzar-se d’acord amb els principis de confidencialitat, celeritat, prudència i amb la màxima sensibilitat i respecte per a les persones implicades, prioritzant en els casos en els quals es vegen involucrades persones menors d’edat la seua protecció i prevalent l’Interés Superior del Menor en tot el procediment.

Aquesta investigació no serà necessària en els casos d’especial urgència, gravetat, o transcendència dels fets, podent intervindre directament el Comité Assessor o els organismes la col·laboració dels quals o auxili fora sol·licitat.

B.     Reunió del Comité Assessor

El Comité Assessor haurà de reunir-se amb caràcter urgent per a valorar l’informe i proposta del Delegat de Protecció, el qual assistirà a la reunió del Comité amb veu però sense vot.

El Comité Assessor adoptarà alguna de les següents decisions en el termini màxim de cinc dies hàbils:

  1. Arxivar el cas per considerar que no ha existit  assetjament ni abús sexual.
  2. Si de l’informe pogueren derivar-se indicis d’assetjament o abús sexual, però no suficients per a determinar la seua existència, acordarà continuar el procediment, designant, com a instructor, a un dels seus membres, qui haurà de realitzar les actuacions pertinents per a recaptar la possible informació complementària que puga existir i determinar si s’aprecien o no indicis suficients de situació d’assetjament o abús sexual. Al final d’aquesta investigació, l’Instructor elaborarà un informe que presentarà  al Comité dins del termini de cinc dies hàbils.
  3. En cas que el Comité Assessor concloguera l’existència d’un possible assetjament o abús sexual, adoptarà  de les següents mesures aquelles que vaig considerar adequades al cas:
    • Acompanyament, suport i assessorament a la persona afectada.
    • Comunicació al Jutjat de Guàrdia o a la Fiscalia del presumpte assetjament o abús sexual en cas de menors.
    • Comunicació al CSD dels fets i mesures adoptades per la Federació.
    • Suspensió cautelar de funcions del presumpte infractor si fora una persona adscrita a la FECV.
    • Posada en comunicació d’una altra federació, o del Consell Superior d’Esports, o de qualsevol altra entitat amb la qual poguera estar vinculat el presumpte abusador o assetjador.
    • Si escau, prohibició d’entrada en les instal·lacions adscrites a la Federació del presumpte/a infractor/a.
    • Qualsevol altra que, d’acord amb la legislació vigent, poguera ser de  aplicació.

En qualsevol cas, la víctima podrà exercir les actuacions pertinents en defensa dels seus drets.

C.     Procediment d’actuació en cas d’assetjament o abús sexual sobre un menor d’edat.

Quan la comunicació rebuda pel Delegat de Protecció sobre un possible assetjament o abús sexual afecte un menor d’edat, serà posada immediatament en coneixement del President de la Federació, qui donarà trasllat dels fets a la Fiscalia de Menors i, en aquells casos en què es tracte d’una situació exercida per persones alienes a la família del menor d’edat, també als seus pares o tutors. El Consell Superior d’Esports serà informat adoptant les mesures de confidencialitat i tutela dels interessos del menor.

En tot cas, la FECV durà a terme, en l’àmbit de les seues competències,  totes les actuacions necessàries per a la defensa i protecció del menor.

VI.        Avaluació i seguiment del Protocol

Amb caràcter anual, el Comité Assessor realitzarà una avaluació de l’adequació del Protocol a les necessitats per a les quals va ser creat i, si escau, durà a terme les modificacions oportunes.

Per a efectuar l’avaluació del funcionament del Protocol se celebrarà, almenys, una sessió anual. La sessió serà convocada pel President de l’esmentat Comité, havent d’assistir a la mateixa el Delegat de Protecció.

figuras de ajedrez

Delegat de Protecció:

  • Luis Barona *Boj (Entrenador Esportiu Nivell II)

Comité Assessor:

  • Francisco Cuevas Povedano (President de la FECV)
  • Emilio González Gómez (Llic. Dret i Educador Social)
  • Carlos Martínez Piqueras (Psicòleg  i Entrenador Esportiu Nivell I)

Email i telèfon del menor:

proteccion menor federacion ajedrez

 

 

https://www.facv.org/guia-del-csd-contra-el-acoso-y-abuso-de-menores.html